Cases Miquel Carbonell

 

Casa Josep Mas Barberà

 

 

 

 

Aquesta casa del 1911 és un interessant exemple de modernisme popular que conjuga tots els materials típics d'aquest estil: el maó vist, la ceràmica, la pedra i el ferro forjat. Està en la línia del modernisme colorista que juga amb els contrastos de colors i de textures. Llastimosament, la planta baixa va ser molt alterada en obrir la porta del garatge.

Magatzem Figueras, Creus i Solà

Obra projectada per l'arquitecte santsenc Modest Feu Estrada (1870-1933) l'any 1916. La nau rectangular, coberta a dues aigües, es veu embellida per una façana de gran personalitat que juga amb les línies corbes i les formes el·líptiques. També hi ha detalls ornamentals fets amb trencadís ceràmic, com el plafó del coronament, on figura l'any, i el que hi ha sota les finestres, on devia haver-hi el nom.

Casa Pere Gay

 

 

 

Casa del 1925 que encara utilitza esquemes i materials típicament modernistes, com el trencadís blau sobre la llinda de les balconeres i a les falses finestres del segon pis, o les rajoles que ressegueixen la cornisa en triangle que corona l'edifici. La composició de la façana crea un joc de corbes i rectes realment original.

Llastimosament, la planta baixa original es va perdre per donar cabuda a un establiment comercial.

Casa Miró

Caseta entre mitgeres de planta i pis, de l'any 1913. La façana és molt original, especialment per l'ús de la pedra irregular al pis superior i el trencadís ceràmic al sòcol i emmarcant les obertures. Entorn d'aquestes hi ha també, al pis de dalt, una mena de discs o plats, fets també amb trencadís de colors.

Segons el catàleg municipal la casa va ser construïda per l'avi de l'actual propietari, en Jaume Miró i Bosch, paleta, que va treballar en la construcció de Can Negre, de l'arquitecte Jujol, a Sant Joan Despí, i allà fou on va aprendre la tècnica del trencadís.

Cases Miquel Roca Rodón

L’arquitecte Josep Badia Rubí va projectar l’any 1918 aquest conjunt de cases de planta baixa i un pis, encarregades per Miquel Roca Rodon –les seves inicials MR es conserven amb un plafó fetes de ceràmica-.

L’arquitecte Josep Badia Rubí va projectar l’any 1918 aquest conjunt de cases de planta baixa i un pis, encarregades per Miquel Roca Rodon –les seves inicials MR es conserven amb un plafó fetes de ceràmica-. 

Destaquen paràmetres decoratius modernistes, els detalls ornamentals a base de ceràmica, esgrafiats, obertures dentades i merlets al coronament. El conjunt és simètric en relació al cos central, el qual té una finestra geminada que aboca al balcó.

Segons alguns autors per a la construcció i decoració d’aquestes cases es van reaprofitar materials provinents de diversos enderrocs recuperats en obrir la Via Laietana de Barcelona.

La Peni

L'Edifici de la Joventut Catòlica (popularment coneguda com la Peni)és un edifici del municipi de Molins de Rei inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'edifici consta de dos cossos: cos central amb tres parts verticals i un cos afegit al costat esquerre. més enretirat descrivint una terrassa al seu davant. 

El primer consta de planta baixa i pis. Aquella té una doble porta formada per dos arcs trilobats i una finestra cega a cada costat, emmarcat tot per pilastres sostingudes per cimacis. El primer pis es caracteritza per una gran finestra cega amb tres cossos i rematada per una obertura en forma parabòl·lica. L'edifici està coronat per un frontó ondulat el qual, a la part central, té forma trilobat. Els tres sectors de l'edifici (central i laterals) estan separats, a nivell de cos superior, per 4 pilastres acabades amb boles de pedra. El cos afegit repeteix l'estructura de la resta de l'edifici.

El conjunt de l'edifici alberga una sala de teatre ( coberta, amb escenari a la italiana. El pati de butaques (platea) té 298 localitats i el balcó, o amfiteatre, situat a la part posterior, mirant a l'escenari disposa de 168 localitats), un restaurant (al cos adossat) i una pista exterior.

És de l'any 1921, ja en ple període noucentista, tot i que la seva estètica és encara hereva del modernisme, especialment per l'ús que fa de la línia sinuosa, tant al coronament com a les obertures. L'acabat és de maçoneria comuna, travada amb filades de maó vist. És la seu de la Joventut Catòlica, entitat fundada el 1879.

Història

La Joventut Catòlica es creà el 1875 amb el nom de "Escuela dominical de Niños" i el 6 de gener del 1879 es constituí legalment com a tal.

L'associació es va fundar en el 1879, recolzada per la parròquia, com a esplai de joventut i ampliació de l'escola dominical de nens. Entre les activitats culturals que promovien s'organitzaven representacions teatrals i es creà el grup coral Orfeó Pàtria i els Pomells de Joventut sota la iniciativa de Miquel Blanch.

El primer local social de l'entitat estava ubicat en una casa del carrer de Sant Miquel, però l'any 1921 es construí aquest nou edifici i l'associació es convertí ràpidament en un referent de la vida cultural de la vila.